• Portada
• Fundació
  • currículum d'entitat
  • Missió i Visió
  • Pla d'Igualtat
    • protocol d'assetjament sexual
  • Intranet
• Justícia
• Ideari
• Projectes
  • Gestió d'AMPAS
  • Casals d'Estiu
  • Colònies
  • Esports
  • Gestió de Serveis
  • Hàbits
• Ofertes de treball
• Clients
• Formació
  • Interna
  • Externa
• Enllaços
• Col·labora
• Contacta

CARTA DE NAVEGACIÓ

Un ideari és un conjunt de valors; un conjunt de criteris amb què actuem, volem actuar o ens agradaria fer-ho. I, això és important, perquè depenent dels criteris que tinguem (d'allò que valorem) desplegarem unes conductes o unes altres.

Un ideari, entre d'altres, ens serà útil a l'hora d'actuar i sobretot en el moment de prendre decisions. En general, quan prenem una decisió, enfoquem la nostra atenció en més d'un criteri; quan ho fem de manera sumativa, els criteris són equivalents. És a dir, són criteris que estan en un mateix nivell d'importància. Així doncs, tenir clar allò que per a nosaltres és important, jerarquitzar-ho i poder-nos-ho recordar enriquirar la nostra feina
i l'omplirà de contingut i sentit.
Per tant, l'ideari, com si es tractés d'una carta de navegació, en el quotidià, pot enfocar les nostres reflexions, orientar les nostres accions i afinar les nostres conductes concretes.

La necessitat de l'elaboració d'un ideari, la fonamentem en tres punts:

La Fundació és un grup humà nombrós. I, en un grup humà nombrós, és difícil que existeixi (per sort) una coincidència en tots els punts bàsics. Conèixer les diferències individuals, és conèixer els motius personals d'actuació. En conseqüència, explicitar-los i arribar a un acord (ideari) és imprescindible.

D'aquesta manera, hem estructurat el nostre ideari en tres àmbits interelacionats que sovint es barregen i s'encavalquen:

Un ideari estarà constituït per punts que ja haurem assolit, d'altres que estarem en vies d'aconseguir-los i, fins i tot, d'alguns que encara no haurem començat a encaminar-nos-hi. Això fa de l'ideari un document ric i flexible, una declaració de fets i també d'intencions, un escrit real i alhora utòpic... Per això, en quant al contingut i a la redacció, amb el pensament que, ara i en un futur, ens pugui servir de guia i de marc d'actuació, l'hem constituït a partir de tres eixos:

PERSONA: el tipus de persona amb què creiem, el model de persona que dirigeix la nostra tasca educativa, el conjunt d'idees que fonamenten, o desitgem que fonamentin, la nostra particular manera de relacionar-nos amb nosaltres mateixos i amb els altres.

• Unicitat sistèmica
 
Les persones som sistemes complexos determinats per la nostra estructura. Tot allò que ens passa depèn de nosaltres; és a dir, ho signifiquem segons el nostre propi criteri i queda determinat per la nostra estructura biològica. De manera simplificada, podem dir que tot allò que experimentem depèn de tres variables: emocions, conductes i pensaments. Aquests tres elements sempre estan presents en el nostre quefer quotidià, i mantenen entre ells relacions constants i ben estretes. En cada persona, la relació que s’estableix entre aquestes tres variables i la manera de significar les experiències que viu depèn, entre altres coses, de la seva biologia, de l’ambient sociocultural, del sistema familiar en què li ha tocat viure i de la seva particular història d’interaccions amb les persones amb qui hi ha construït vincle. Tot això ens dur a pensar, sentir i relacionar-nos amb les persones considerant-les úniques en si mateixes. Per tot això, i encara que a primer cop d'ull pugui semblar una simplificació, afirmem que tractem a cada persona de manera única i particular perquè la tractem com a Persona.

• Relativisme
 
Entenem que no existeix cap veritat absoluta ni definitiva. Considerem que les veritats es limiten temporalment i espacial, ja que la seva certesa depèn de les circumstàncies en què són expressades. Creiem que tot allò que és dit, sempre és dit per algú. Per tant, davant una determinada certesa, ens preguntem: quin criteri usa tal persona per a afirmar que això és el que ella diu que és? Ens adonem que no podem fer referència a un món real independent de nosaltres per a validar les nostres explicacions. Per tant, qualsevol afirmació es transforma en una invitació a participar en un domini d’experiències concret, particular de la persona que ha manifestat l’afirmació. Així doncs, les nostres relacions interpersonals són l’intent de coordinar i entrellaçar diferents coherències experiencials. A la Fundació considerem, doncs, que totes les persones tenim un «mapa», una representació de la realitat, elaborat, entre d’altres, a partir de les nostres vivències, de les nostres experiències, de la nostre particular i única història d’interaccions.
 

• Responsabilitat
 
A partir del moment en què acceptem aquest relativisme, assumim, també, que tots i cadascun de nosaltres som responsables d’allò que diem i fem. No podem ni volem fonamentar allò que creiem o fem en veritats externes a les nostres vivències o a les de la nostra comunitat. Fugim, doncs, de tota moral imposada des de fora, ja sigui des d’una religiositat determinada, ja sigui des d’una ideologia concreta, ja sigui des de qualsevol «-isme» que obligui al marge de la reflexió o el dubte crític i constructiu. Per tant, volem viure amb una ètica autònoma, des de la nostra manera d’entendre el món, i ens en fem responsables (d’accions i conseqüències) d’una manera ecològica (respectant-nos a nosaltres mateixos, als altres i a l’entorn); una responsabilitat que definim com la capacitat de donar resposta a les conseqüències de les nostres accions. Una responsabilitat que, en som conscients, sovint no sorgeix espontàniament, sinó que emergeix fruit de la reflexió conjunta, en grup.

• Col·laboració

Aquest relativisme no neutral, que ens convida a responsabilitzar-nos de tot allò que fem i diem, ens porta a ser conscients que no som amos de la veritat. Aquest fet, que ens despulla de tota prepotència i ens vesteix d’humilitat, no ens permet situar-nos en l’espai de l’exigència, de l’obediència, del «fes això perquè t’ho dic jo». Fora d’aquest espai, i sempre que podem, ens situem voluntàriament en l’espai de la invitació. Relacionar-nos amb les persones des de l’espai del «convidar» transforma tota la dinàmica de les nostres interaccions. Aleshores, les relacions estan lligades a la presa d’acords, i emergeix naturalment la col·laboració. Perseguim, doncs, que l'esperit de les relacions sigui de col·laboració, la qual cosa permet espais de reflexió, on cadascú presenta la seva particular visió de les coses, i on l’art d'usar una manera de raonar rigorosa barrejada amb l’emoció ens ajuda a prendre acords i, quan cal, a veure i assumir responsabilitats. 

• Acceptació
 
Viure des d’aquesta òptica ens implica reconèixer i acceptar la diversitat i la pluralitat d’opinions i idees. Aquesta acceptació de l’altre és una acceptació i un respecte incondicional de la seva identitat, per bé que aquesta acceptació, alhora, i sense entrar en contradiccions, ens pot dur a discrepar amb allò que la persona fa, diu o pensa. Això ho entenem així perquè creiem que totes les persones viuen en el dret de ser acceptades, encara que no tots els seus pensaments o idees siguin tolerables. Per tant, fem una diferència explícita i útil entre allò que les persones fan/pensen/senten i allò que les persones són. El límit de la nostra tolerància el trobem en aquelles idees que exclouen, que són intolerants en si mateixes, que van en contra del bé comú, que restringeixen, que no ajuden a la felicitat de tot el sistema.

• El conflicte com a font de creixement
 
Entendre el conflicte com a eina d’aprenentatge és un oferiment a fer ús de dues preguntes clau (envers els altres i envers nosaltres mateixos): 1) quina necessitat veritable està provant de satisfer aquesta persona?; 2) què haurà viscut aquesta persona que la porta, ara i aquí, a comportar-se d’aquesta determinada manera? Aquestes preguntes ens conviden al dubte racional, a l’exploració, a entendre i comprendre les raons i les emocions de l’altre. A la Fundació creiem, doncs, que al darrera de les conductes desenvolupades per les persones sempre hi ha una bona intenció. Això ens empeny a fer l'intent de viure i solucionar els conflictes entre les persones (internament i externa), pensant, per una banda, que (a l’hora de satisfer les nostres necessitats veritables) tots funcionem de la manera més útil possible, escollint la millor opció entre totes les que tenim disponibles, i, per una altra banda, que tot el ventall de conductes que les persones posem en marxa té (o ha tingut en algun moment) en algun nivell una intenció positiva i/o adaptativa.
• L’error és una oportunitat
 
El conflicte ens fa ampliar les nostres perspectives perquè creiem fermament que l’error és una oportunitat. D’aquesta manera, diferenciem l’error de la mentida. La mentida implica la consciència en el moment que allò que s’està dient o fent difereix d’allò que hom pensa o sent. L’error, en canvi, quan hom el comet (el viu) com si fos una certesa o una veritat, i en el moment hom no entra en contradicció entre allò que fa o diu i allò que pensa o sent. La mentida és mentida al moment. L’error s’entén com a tal, més tard, gràcies a la reflexió que ens ofereix la safata del conflicte, ja sigui amb un mateix, amb els altres o amb l’entorn. Identificar i responsabilitzar-nos dels nostres errors ens ajuda a créixer —com a persones i com a entitat. Així doncs, vivim l’error com una congruència descoberta, i el signifiquem de manera útil i positiva perquè entenem que no hi ha fracassos, només experiències, oportunitats a partir de les quals podem aprendre i enriquir els nostres mapes.

• Acompanyar l’equivocació
 
Viure el conflicte com a font de creixement i acceptar l’error com una oportunitat no sempre és agradable. Entenem que hi ha estats emocionals agradable i desagradables, i estats desagradables que, alhora, poden ser útils o inútils. A voltes, entrar en conflicte i viure l’error ens fa experimentar estats desagradables (pors, inseguretats, angoixes, etc.) que, ben gestionats, creiem, són (o poden ser) molt útils perquè ens ajuden a desenvolupar-nos i a créixer. Per tant, a la Fundació acompanyem les persones amb qui treballem en el seu constant desenvolupament, flexibilitat i augment de perspectives (personals i professionals), ja que tenim assumit que allò que limita no és allò que ens passa, sinó les restriccions que percebem a través dels nostres mapes.

• Dret a modificar l’opinió
 
Per tant, i com a conseqüència de tot el que hem dit anteriorment, des de la Fundació validem el dret de les persones amb qui treballem a comprometre’s en allò que fan/pensen/senten, i, alhora, i sense entrar en contradiccions, a validar el seu dret a canviar d’opinió.

• Autonomia i capacitat

Tenim confiança en l’ésser humà i en les seves infinites possibilitats. Tots els éssers humans som igualment intel·ligents, i la diferència la trobem en el ventall d’emocions que cadascú de nosaltres tenim a l’abast i en com en fem la gestió. Les persones que es respecten a si mateixes, que respecten els altres i respecten l’entorn no tenen por de fondre’s en les relacions. En conseqüència, aquestes persones no tenen por d’equivocar-se, no tenen por de cometre errors, no els sap greu corregir la seva conducta, no els angoixa canviar d’opinió. Les emocions modifiquen i alteren les capacitats de les persones. Les màximes potencialitats de les persones sorgeixen en la participació, en la col·laboració. Des de la Fundació sabem que si acceptem les persones tal com són, si n’acceptem la seva legitimitat i les seves circumstàncies, si som capaços de generar climes de confiança i respecte a través de l’amor, llavors les persones podran accedir (o podran aprendre) els recursos que els seran necessaris per a orientar la seva vida en la direcció que triïn, dins i fora de la Fundació. És a dir, creiem en l’autonomia, la capacitat i el potencial de les persones.

• Transformadora de l'entorn

La persona autònoma, capaç i rica en potencials és transformadora per definició. La persona, i la seva particular manera de relacionar-se amb els altres, com a membre de la societat, és la mínima unitat, suficient i necessària, per a millorar les condicions de la comunitat de què forma part. Ens agrada quan les persones adrecem aquesta autonomia, aquestes capacitats i totes aquestes potencialitats a transformar l'entorn on vivim, amb la finalitat que esdevingui més just i amb les mateixes oportunitats per a tothom. En aquest sentit, apostem amb força per a que les persones que treballem a la Fundació siguem agents de canvi, transformadores de la realitat des d'una òptica més digne i igualitària. I, sobretot, quan aquest afany i aquestes energies van dirigides envers els més desafavorits.

 

ESTRUCTURA: la nostra manera de fer, de pensar i de sentir com a organització; allò que distingeix el nostre segell d'identitat com a entitat, i ens fa diferents de les altres; allò que som o voldríem esdevenir com a xarxa de persones amb un conjunt d'objectius i interessos comuns.   

• Recursivitat humana per definició

Volem fonamentar l’existència de la nostra entitat des de les persones i per a les persones. El nostre objectiu de fons és integrar les persones amb qui treballem en un projecte comú, la base del qual són les relacions humanes que es creen i s’estableixen entre les mateixes persones que la conformen. Així doncs, en el nostre quefer quotidià, la diferència que fa la diferència, és el valor que donem a l’atenció a les persones —un mateix, els companys de feina, els infants, els clients a qui oferim els nostres serveis, etc. És a dir, a la Fundació, les relacions entre les persones, condimentades amb escolta, acolliment i acompanyament, són el terra on es fonamenta la nostra estructura. Una estructura en què gaudim tenint cura de persones que tenen cura de persones; una estructura en què acollim persones amb la finalitat de construir relacions humanes des del respecte, l’amor i la confiança.

• Congruent a tots els nivells

El nostre segell d’identitat ve marcat per la congruència entre el fer, el pensar i el sentir. En totes les relacions que mantenim provem que hi hagi concordança entre dins i fora; és a dir, entre allò que pensem i sentim, i allò que fem i diem. A més, volem mantenir aquesta consonància de manera que aquesta propietat no canviï en tota la nostra estructura independentment de quina sigui l’escala amb què l’observem. Començant per nosaltres mateixos, entre el dins i fora com a persones i individus concrets que som. Acabant per l’entitat com a sistema de persones, entre allò que pensem i sentim com a grup humà que conforma la Fundació de portes endins, i allò que fem i diem en les nostres activitats i serveis de cara enfora.

• L’equilibri de l’adaptació

Volem aixecar una estructura fonamentada en la flexibilitat, el dinamisme i l’adaptació als canvis que es van donant al nostre entorn. Al mateix temps, desitgem que tot allò que canviem balli al voltant d’un tret d’identitat que volem conservar: el servei envers els altres i la satisfacció de les necessitats de les persones amb qui treballem. Som conscients que combinar identitat i canvi és un objectiu difícil, i en aquesta dificultat hi trobem l’estímul que ens empeny a aconseguir-ho.

• Conciliadora de processos

Les persones que treballem a la Fundació no som ens aïllats, sinó que formem part d’un sistema familiar que ens acull i, entre d’altres, ens configura el nostre sentiment de pertinença. És important que les persones, amb la finalitat d’estar bé amb nosaltres mateixes, puguem tenir cura d’aquests sentiments tan importants i particulars (identitat, capacitat, vincle i pertinença). Per tant, a la Fundació, dedicant-hi tants esforços com calgui, ens esforcem per a què cadascú aconsegueixi l’equilibri necessari entre el seu temps laboral, el seu temps personal i el seu temps familiar.
Però, alhora, estem convençuts que no ens hem de quedar aquí. En l’ara i l’aquí, les persones vivim moments particulars, estem immerses en un determinat procés personal, i sentim com a prioritàries unes necessitats específiques. Per tant, a la Fundació, el nostre volgut equilibri i la nostra congruència ens porten a provar d’encaixar, fins allà on sigui possible, la nostra estructura amb el projecte vital de totes i cadascuna de les persones que la constitueixen i, alhora, vetllar pel bé comú .

• Comunicació

Entenem la comunicació com una xarxa relacional on la responsabilitat d'una bona entesa depèn de tots els implicats. En aquest sentit, parlar ens convida a interessar-nos per allò que l'altre ha entès, i escoltar ens invita a assegurar-nos que allò que hem entès és realment allò que l'altre volia dir. A la Fundació, volem ser conscients que el fenomen de la comunicació no depèn d’allò que es dóna (diu o expressa) sinó d’allò que passa amb el que es rep (s'entén i s'escolta). Per tant, basem la nostra estructura en l’acceptació, el respecte, la responsabilitat, l’autonomia i la llibertat individuals, ja que és l’individu dins un grup, i la seva miraculosa possibilitat d’entesa, allò que possibilita enfilar amb harmonia projectes en comú.

• Col·laboració plural
 
Una estructura que pretén comprometre les persones amb qui treballa en objectius comuns i valors compartits. La Fundació és i vol ser un grup humà nombrós. Un grup humà en què es tingui cura del dret a la diferència, del dreta a la no coincidència, del dret a la discrepància. Les persones i els grups tenen interessos i opinions que, sovint, entren en conflicte. Conèixer les diferències individuals és conèixer els motius personals d’actuació. En conseqüència, poder-los explicar i fer un esforç per arribar a un acord és el primer pas per encarrilar col·laboracions en la direcció adequada. Aquesta capacitat de col·laborar i establir acords és la base i els fonaments del nostre edifici. 

• Intenció democràtica

Som conscients que aquells que més en saben són els que estan més a prop de les persones a qui servim. Per tant, estructuralment i organitzativa, insistim, i ens insistim, a invertir la clàssica piràmide jeràrquica, amb la finalitat d’esdevenir veritablement una entitat democràtica en què, per un cantó, la convivència estigui fonamentada quotidianament en el mutu respecte de totes les persones que la formem i, per un altre, el vetllar pel bé comú sigui tasca de tots. Això ens empeny, cada cop més, a crear i tenir cura d’espais participatius, horitzontals, assemblearis, consultius i decisius, tot i tenint cura, alhora, del rol i les funcions que hi desenvolupa cada persona. Podríem dir que, a poc a poc, ens anem considerant un cos cooperatiu que navega amb una carcassa fundacional.

• Inspiració compartida
 
En un grup de treball no només és necessària la construcció de la comunicació i la col·laboració mútues, sinó l’emergència del lideratge compartit. Entenem la inspiració compartida com un model de gerència en què tothom qui vulgui se senti motor i líder del projecte comú. Caminem en direcció a una estructura amb els engranatges necessaris per a què hi tingui cabuda, i s’hi pugui canalitzar útilment, la creativitat de tothom. La Fundació som un gran grup de persones, una multicreativitat al servei del bé comú, o de l’òptima felicitat per al màxim nombre possible d’individus. Sens dubte, creiem que aquest model de gerència compartida només pot néixer en el respecte mutu.

 

• Generador de confiança
 
El respecte per nosaltres mateixos i pels altres és bàsic i fonamental, ja que en ell neix la confiança. Una estructura que, com aquell aparell que produeix energia elèctrica, sigui generadora d’un corrent de confiança. Un corrent de confiança que arribi a tothom i que, al matex temps, sigui l’energia que tot ho mogui. Això ens porta a viure i a construir la nostra convivència amb un determinat tarannà: proper, obert i acollidor. Un tarannà que permeti que les persones puguin ser tal com són sense necessitat de disculpar-se pel fet de fer i/o de ser, i alhora puguin muntar unes amb les altres, com les teules d’una teulada, en un projecte comú i compartit.

• Desig de vincle
 
Un espai de mutu reconeixement i respecte, en què el procés i el producte es fonguin i s’abracin. Un espai que generi pertinença, on la finalitat i els mitjans siguin una mateixa cosa: el desig de sentir-nos vinculats. Un desig fonamentat en el fet de sentir-nos-hi reconeguts per allò que som, i per allò que fem, sentim i pensem.

• Simbiosi estructural
 
Entenem la simbiosi com un tipus de relació específica entre diferents persones dins d’una estructura determinada. La característica principal d’aquesta interacció és que totes les persones que hi participen en resulten beneficiades. Aquesta coexistència simbiòtica entre les diferents persones que conformen la Fundació fa que cadascuna treballi amb l’objectiu de tirar endavant el projecte comú i, alhora, tingui l’oportunitat d'alimentar-se, desenvolupar-se i créixer individualment. La nostra experiència ens confirma que aquest procés d’extreure un mutu benefici de la vida i de la feina que fem en comú és quelcom que s’encomana i ens enriqueix, en un moviment d'anada i tornada, creant un cercle virtuós.

• El bé d’altura

El creixement de les entitats té dos pols en una eterna oposició de lògica rigorosa. Per una banda, l’augment de l’alçada fa que hagi d’augmentar l’esforç per a baixar i situar-se a la vora dels més petits; per una altra, l’altura permet obrir un paraigua des d’un lloc més elevat i crear un espai més gran on estar a cobert de la pluja. A la Fundació, i des de l’agraïment a la nostra pròpia història, acceptem aquests dos desafiaments i volem transformar-los en benefici per a tothom. Així doncs, assumim el repte i la responsabilitat d’estar al costat dels més petits, ja que el fet de situar-nos en una elevació del terreny, en lloc de produir-nos mal d’altura, ens serà útil per a poder obrir paraigües on altres persones i/o entitats trobin abric per a proposar i construir —créixer— des de la creativitat i la il·lusió.

• La força de l'estructura

Si la persona és la mínima expressió del canvi i la transformació social, les estructures fonamentades en persones, fent un bon ús de la col·laboració i compartint una mateixa direcció, poden esdevenir agents de canvi i transformació de més gran volada i amplitud. Volem que l'estructura de la Fundació sigui una xarxa de relacions on la suma de les potencialitats de totes i cadascuna de les persones s'adreci, també, a fer del nostre entorn un espai més just on tothom hi pugui i hi vulgui viure. A més, voldríem ser model organitzatiu, i aspirem a generar tendències, en el sector educatiu, orientades a la millora de les gestió dels grups humans, ja que el bon tracte amb les persones és un dels aspectes que dóna sentit a la nostra feina: a les que treballen dins de les entitats; a les que contracten els nostres serveis; a totes aquelles que es beneficien directament del nostre treball educatiu; i a les que constitueixen la comunitat que ens acull.

ACTIVITAT: els tipus i les de serveis que oferim, les característiques que té o volem que tingui tot allò que realitzem de portes enfora,  el tarannà que tenen o ens agradaria que tinguessin els esdeveniments interns de la nostra entitat, el nostre segell de qualitat en tot allò que fem i oferim.

• Alegria

L’activitat quotidiana de la Fundació vol ser font de felicitat per a tothom. Es treballa, doncs, amb entusiasme, passió, motivació i alegria. A la Fundació entenem que la feina consisteix fonamentalment en un espai de convivència entre persones on, entre totes, podem conformar i construir un espai de trobada, d’acollida i de respecte mutu. El fet de banyar el quotidià d’emocions agradables i potenciadores afavoreix la presa de decisions, el respecte envers un mateix i envers els altres, i l’aprenentatge. En conseqüència, gaudim de persones responsables que viuen contentes i satisfetes amb elles mateixes i en la relació amb els altres.

• La justa coherència amb la geografia i la història

Pertanyem a un espai i a un temps i, per tant, som qui som gràcies, també, al lloc on vivim i a la història de què som hereus. Creiem en la importància de l’espai i de les persones que hi han viscut. Pensem que els canvis han de partir de l’agraïment a tot allò que ja existia abans de la nostra arribada, i a totes aquelles persones que hi han intervingut abans que nosaltres. Així doncs, totes les nostres activitats provaran de situar-se i d’inserir-se en la cultura pròpia de la geografia i la història que les acull, i, prenent-la com a punt origen, i des de l’agraïment, encetarem, si s’escau, canvis i noves perspectives.  

• Agents de canvi
 
Ser conscients del món on vivim, reflexionar-hi i ser-hi crítics ens porta a idear models i formes més ètiques i més estètiques. Ara bé, al mateix temps, ens afanyem per a què aquestes idees no es quedin en fantasies, sinó que ens capfiquem a fer-les possible. I aquí és on ens considerem agents de canvi social. Totes les propostes de treball de la Fundació s’impregnen transversalment d’objectius i d’accions concrets dirigits al desenvolupament i la dignificació de l’ésser humà, i condueixen en direcció a la transformació social en tots els àmbits en què hi té competències. La Fundació està compromesa amb el canvi de la societat establerta des d’una posició crítica i transformadora.

• Utòpica

Aquest fet ens porta a creure en la utopia com a eina de treball quotidià. Ens definim per a dur a terme programes i projectes optimistes que, fins i tot, poden semblar irrealitzables en el moment de la seva formulació; però que són la brúixola que guia els nostres constants avenços i retrocessos. La història ens ha ensenyat que els canvis que han portat més dignitat a l’ésser humà han estat fruit de l’inconformisme i la transgressió. Per tant, el mosaic que forma les nostres activitats és una mescla de raó i desig, de nou i vell, de renovació i adaptació, de conservació i canvi... Aquesta barreja persegueix una doble finalitat —externa i interna—, si es vol, revolucionària. Per una banda, aconseguir més justícia social transformant la realitat que vivim. Per una altra, mantenir, com a entitat, la nostra pròpia i particular organització interna —que dóna sentit a la nostra existència; és a dir, una relació de qualitat entre tots aquells que la constituïm. 

• Educació
 
Des de la Fundació creiem en una educació de la persona completa dins d’un món global, per tal que puguem entendre allò que ens passa, allò que passa als altres i allò que succeeix al nostre entorn. L’educació: la millor eina per a promoure, en llibertat, la realització de totes les nostres potencialitats. L’educació —lluny de ser una estratègia per a formar persones dòcils, autòmats, sense visió de futur i només amb la capacitat de manipular els altres, produir, vendre i consumir— que integra, de manera sana, les persones en l’entorn on viuen. L’educació entesa com la mútua transformació espontània que viuen les persones en convivència, durant la seva particular història de freqüents interaccions, partint del respecte cap a elles mateixes, caminant cap al respecte envers els altres amb qui conviuen i, alhora, respectant l’entorn que les acull i que participa, també, en tot un joc de mútues interaccions.

• Sostenibilitat

La nostra manera d’entendre l’educació, i tot allò que ens ocupa en el nostre dia a dia, prova de vetllar per la subtil i vital sostenibilitat. Unes activitats que pretenen afavorir una forma equilibrada de relacionar-nos amb l’entorn i amb tots els éssers vius que hi habiten. Un treball que contribueixi a tenir cura de la vida a la Terra i la mantingui per a les generacions futures. Una visió global i unitària del món, conscient que les relacions que s’hi estableixen són complexes. Una intenció de protegir tot allò i totes aquelles persones que ens envolten, sabent que en aquesta utopia no ens obliga el coneixement, sinó que ens guien els nostres desitjos, anhels i esperances.

• Complexitat

Un treball que pretén examinar allò proper i, alhora, allò que sembla, aparentment més allunyat; un treball que prova de superar, a la vegada, les mirades excessivament reduccionistes i aquelles massa globalitzadores. A la Fundació sabem que el món és complex, i vivim amb una idea de persona i de societat multidimensional. Tenim una manera de pensar que ens fa adonar que tot (les persones, les idees, els esdeveniments, etc.) està teixit conjuntament i manté relacions mútues i sistèmiques.

• Ètica
 
Entenem l’ètica com l’actitud amb la qual assumim i ens adonem de la manera com afecten les nostres conductes als altres. Des d’aquesta concepció, fugim de la moral que es preocupa per les normes, regles i costums, i dóna a les persones afectades o/i involucrades només una presència secundària. A la Fundació, l’ètica guia conscientment o inconscient el fluir de la nostra convivència social i de la nostra conducta individual en la nostra activitat diària en la comunitat en què treballem. A nosaltres, en les nostres activitats laborals, ens preocupa i ens ocupa principalment el benestar i el respecte per les persones, i, després, l’acompliment de les normes, regles o costums.

• Espiritualitat
 
Tenim la voluntat d'omplir la nostra feina d’espiritualitat, entesa com l’experiència d’ampliació de la nostra consciència de pertinença a un àmbit més ampli de l’existència. Per tant, aquesta espiritualitat ens fa augmentar concretament i de manera activa els subjectes de la nostra actitud ètica. Això fa que la nostra coresponsabilitat amb els altres, per una banda, vulgui encaminar-se a la promoció de les persones més desafavorides del nostre entorn més immediat; i, per una altra, trenqui les fronteres geogràfiques i abraci persones i cultures d’altres bandes del món. Una ampliació que vol concretar-se en projectes i activitats adreçades als sectors de la població amb majors dificultats i/o en situació de risc o exclusió social del nostre territori local; i, també, a comunitats i a persones allunyades del nostre espai-temps quotidià, de zones empobrides del nostre territori global. A la Fundació, provem que la nostra reflexió i la nostra acció les inclogui a totes elles, i ens la faci sentir èticament i espiritual més properes. 

• Estètica
 
El desenvolupament de l’estètica tracta de la manera com emocions i sentiments poden ajustar-se al món objectiu. L’estètica és una manera de percebre, és empatia. En aquest tipus de percepció, a la nostra feina diària, convidem i ens convidem a descobrir els sentiments que en sorgeixen en el moment d’examinar una realitat concreta i objectiva. D’aquesta manera, percebem significats que van més enllà de la simple descripció verbal. Així doncs, busquem el màxim nombre de formes per a poder expressar un mateix objecte, realitat o esdeveniment. No obstant això, som conscients que també és bo cercar la raó fonamental de les coses i/o els successos. Per tant, ens recolzem en formes de coneixement precursores del coneixement verbal: la imaginació, la creativitat, la intuïció, etc.